El Retaule major de l'església del Vendrell (1771 - 1876): escultors i dauradors / Salvador Arroyo i Julivert
Arroyo i Julivert, Salvador


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 435-454 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Notes.

L'antic retaule major de l'església del Vendrell va ser, com moltes de les obres del seu gènere, el fruit del treball d'un col·lectiu de diferents artistes i artesans en el llarg període de més d'un segle. L'obra s'inicia l'any 1771, quan l'escultor vallenc Lluís Bonifàs Massó (1730-1786) redactava el contracte pel qual es preveia la conclusió total de l'obra per a l'any 1777. Malgrat tot, l'artista abandona el retaule l'any 1775 per dedicar-se al cor de la catedral nova de Lleida, obra en la qual treballa entre 1774 i 1779. No va ser fins a l'any 1798 que es varen reemprendre les obres. En aquesta nova etapa és l'escultor tarragoní Josep Batlle qui té cura de la tasca escultòrica que suposa bastir gairebé tota la imatgeria i l'estructura dels dos cossos del retaule. L'obra s'allarga fins a l'any 1804. El daurat va ser també una tasca lenta que va realitzar-se en tres etapes: una primera entre 1827-1831, en la qual un primer equip de dauradors prepara l'obra i es daura ja parcialment el primer cos. Una segona fase l'any 1850, en què un altre artista acaba de daurar el primer i el segon dels cossos, o de la Glòria. Finalment l'any 1876 s'acabà totalment la resta de detalls del conjunt arquitectònic mercès al llegat econòmic d'un particular.

Nova estela discoïdal al Penedès / Joan Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 413-418 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Referències funeràries.

Es presenta una nota sobre una peça tallada en pedra conservada en un establiment comercial del Vendrell. Per les seves característiques, es podria prendre en principi per una estela funerària de tipus discoïdal.

El Patrimoni arquitectònic del Vendrell: propostes per a la seva conservació / Pau Arroyo i Casals, Joan Menchon i Bes
Arroyo i Casals, Pau


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 391-412 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Referències bibliogràfiques. Inclou catàleg del patrimoni històric, artístic i arquitectònic del Vendrell.

L'actual creixement urbanístic del Vendrell, a causa de l'important augment demogràfic que esta afectant tota la comarca del Baix Penedès, ha començat a posar en perill la pervivència de nombrosos elements del nostre patrimoni cultural comú. Davant d'aquest fet inqüestionable, cal adoptar un seguit de mesures per evitar la destrucció dels esmentats elements, els quals conformen la identitat del nostre municipi. Així mateix, és necessari establir, a partir d'un estudi rigorós, quins són els elements susceptibles de ser protegits per tal de preservar-los i poder-los cedir a les properes generacions en les millors condicions.

La Barraca de la partida de la Rafaela (Calafell): Un exemple d'arquitectura rural / Jordi Guàrdia, David Olivares
Guàrdia i Felip, Jordi


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 359-370 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Referències bibliogràfiques.

La barraca de la vinya de la partida de la Rafaela era una barraca construïda en pedra i de planta circular. Es trobava situada al terme municipal de Calafell, i a causa de trobar-se dins I'ampliació de l'autopista A-16 es va haver d'enderrocar. Per tal de documentar-ne l'existència abans del seu anorreament, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya decidí realitzar una intervenció arqueològica d'urgència.Aquesta barraca és un bon exemple de I'arquitectura rural del nostre país, vinculada estretament al treball a les vinyes. La intervenció arqueològica tingué com a objectiu la seva documentació, i l'obtenció de nova informació sobre la seva construcció i utilització.

Funcionaris a la història contemporània de Vilanova / Francesc X. Puig Rovira
Puig i Rovira, Francesc Xavier


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 337-356 : il. (Història Moderna i Contemporània) 

En la direcció i en la gestió dels diversos serveis públics d'una ciutat, sobretot dels que depenen d'una administració superior a la municipal, hi tenen una responsabilitat directa els funcionaris que hi estan al front. En molts casos són persones amb una carrera professional especialitzada i amb un estatut especial, que resideixen temporalment a la ciutat on són destinades per exercir una funció pública, ja sigui civil, militar o eclesiàstica. En el cas concret de Vilanova, per la categoria administrativa de la ciutat, existeix un cert nombre de llocs professionals públics: jutges, notaris, mestres, professors d'altre nivell, etc. Entre les persones que han ocupat aquests càrrecs en els temps moderns, trobem una bona diversitat de característiques: competència tecnica o professional, comportament, grau d'integració i de dedicació, esperit i voluntat de servei, etc. És un tema d'un abast molt ampli que mereix ser estudiat. lntentarem fer-ne una breu anàlisi.

El Monte-pío de Santa Oliva (1879 - 1938) / Joan Latorre i Solé
Latorre i Solé, Joan


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 311-336 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Notes.

En el present treball pretenem analitzar una institució que en el seu temps va tenir gran importància peral poble de Santa Oliva, però que ara, amb el pas dels anys, quasi ningú no sap que va existir. El "Monte-pío de Socorros Mútuos de Santa Oliva" és una mostra de fins a quin punt l'associacionisme agrari s'expandí pels pobles de Catalunya a cavall dels segles XIX i XX. Tractarem de les fonts d'informació que hem emprat per fer el seu estudi, comentarem els diversos reglaments que va tenir, les finalitats de la institució, la seva vessant religiosa (que era la base sobre la qual s'assentà fins al 1920), el component humà i els aspectes econòmics.

Isidro Roset Soler (1819 - 1893), fonedor / Isidre Roset i Juan
Roset i Juan, Isidre


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 281-310 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Conté il·lustracions de diferents models de maquinària industrial i agrícola.

La comunicació "Isidro Roset Soler (1819-1893), fonedor" pretén una aproximació històrica a través d'aquest home, avantpassat meu, qui conreà les tècniques artístiques del ferro: forja i fundició, aplicades a l'arquitectura i a l'incipient món de la mecànica, així com a estris domèstics i maquinària pesant. En la comunicació es tractaran temes paral·lels que emmarquin l'època i els costums, si més no, esbossats per mitjà de documents i imatges elements significatius en la història del segle passat, tot centrant-se en la maquinització o primera revolució industrial a Vilanova i la Geltrú.

El Pare escolapi Eduard Llanas (1843 - 1904) / M. Providència Garcia i Segarra
Garcia i Segarra, Maria Providència


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 253-280 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Bibliografia. Notes.

La motivació que m'ha portat a la realització d'aquesta comunicació ha estat la personalitat que, des de diferents punts de vista, he observat en el pare Eduard Llanas. L'he treballat de prop en estudiar la fundació de l'Escola Pia de Vilanova, l'Ateneu, l'arqueologia, els seus sermons impresos... M'ha semblat una persona amb una gran cultura, personalitat, capacitat de treball..., pero, sobretot, molt humana, entre d'altres qualitats. Per això he cregut molt interessant de conèixer més de prop la seva biografia, pero m'he adonat que és tan àmplia que faré una petita pinzellada de la seva vida i em centraré en el seu pas per Vilanova, on va deixar una profunda petjada.

Mestres de minyons d'Albinyana / Manuel Bofarull i Terrades
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 229-252 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Conté relació cronològica de referències a l'ensenyament i els mestres d'Albinyana.

Al segle XVI, època en que trobem els primers mestres d'Albinyana, aquests personatges apareixien sota la graciosa denominació de "mestre de minyons". El 1870 frobem la primera "mestressa". Aquest treball abraça, doncs, més de 400 anys. Posats per ordre cronològic s'anomenen un centenar llarg de professors i professores i un reguitzell d'incòmodes locals habilitats per a escola. Aquestes esforçades persones, sovint mal pagades, s'esmerçaren en la feixuga tasca d'ensenyar de lletra als albinyanencs.

Processos eclesiàstics del Penedès / Manuel Bofarull i Terrades
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 205-228 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Conté índex dels processos eclesiàstics del Penedès (1619-1899).

Aquest treball conté la recopilació cronològica dels processos eclesiàstics del Penedès, des del 1619 al 1899. Aquest recull s'ha elaborat partint del fet que al títol hi consta el nom de la població. Centenars d'altres processos, en no constar-hi aquest detall i només el nom dels litigants, passen desapercebuts malgrat que molts possiblement afecten la nostra comarca. Per tal d'alleugerir la pesantor d'aquest llarg índex, s'han resumit mitja dotzena de curiosos processos, de diferent tema i diferent localitat.

L'Escola L'Arjau, més de deu anys d'història / M. Providència Garcia i Segarra
Garcia i Segarra, Maria Providència


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 25 (2000) , p. 515-554 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Notes.

Per bé que sigui d'interès investigar i estudiar l'ensenyament de segles enrere, això no exclou que el que es fa avui i les coses que han succeït en un passat recent no tingui el seu valor històric. En celebrar el 10è aniversari del CElP L'Arjau varem pensar que aquest temps contenia 10 anys de vivències, il·lusions, lluita, treball, convivència, entusiasme, projectes... Deu anys d'història. Per aquest motiu ens vam engrescar i plantejar aquesta qüestió: per què no estudiar-los?

Joventut, dona i commemoracions: El missatge ideològic del franquisme durant la postguerra / Ramon Arnabat i Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 25 (2000) , p. 489-514 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Aquesta comunicació aporta elements per a l'estudi de la ideologia del primer franquisme, centrat en quatre aspectes de la vida quotidiana: la joventut, la dona, l'oci i l'esbarjo, i les commemoracions. L'analisi es fa a partir de dos mitjans de comunicació d'abast comarcal, els setmanaris Panadés i Acción Católica. Amb aquest treball pretenem aportar quelcom al debat sobre l'impacte que el franquisme va tenir sobre la societat penedesenca durant la postguerra i les conseqüències que encara avui en patim.

Vilanova i la Geltrú: un procés d'industrialització (1830 - 1913) / Raimon Soler i Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 25 (2000) , p. 457-488 : il., gràf. (Història Moderna i Contemporània) 
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix estadístic "Estructura industrial de Vilanova i la Geltrú, 1856-1913".

Durant el segle XVIII, Vilanova i la Geltrú havia assentat el seu creixement econòmic en l'exportació i el comerç de vins i aiguardents. A mitjans del segle XIX la situació era tota una altra: la indústria, especialment la tèxtil cotonera, començava a ser la principal activitat econòmica de la vila. En aquest article s'analitza com es va produir aquest canvi, quina ha estat I'evolució del sector tèxtil durant el segle XIX fins al 1913 i, finalment, s'analitzen, des de la perspectiva de la seva composició social, les cinc empreses tèxtils protagonistes de l'arrencada industrial de la capital del Garraf.

Santa Oliva durant la Guerra del Francès, segons l'arxiu parroquial (estudi del període 1800 - 1820) / Joan Latorre i Solé
Latorre i Solé, Joan


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 25 (2000) , p. 427-456 : gràf. (Història Moderna i Contemporània) 
Notes.

Aquest treball recull i analitza la informació relativa al primer vicenni del segle XIX que fa referència a Santa Oliva. La font emprada és l'arxiu de la parròquia. Primerament es presenten, seguint un ordre cronològic, els fets que van passar durant aquells anys, essent la Guerra del Francès el tema de referència entorn al qual gira el gruix de la investigació. Al mateix temps, es fan ja les primeres interpretacions. Aquí apreciem les qüestions relacionades amb les collites, les accions violentes dels francesos, la desaparició de la Botiga, etc. El segon apartat comprèn l'estudi de la demografia. S'analitzen els baptismes, les defuncions, els matrimonis i el creixement vegetatiu. Destaca, sobretot, la gran epidèmia de 1809. De tot això es fa una síntesi, de la qual la conclusió més colpidora és la fugida massiva, més que probable, de la població civil per por a l'exèrcit francès.